T’ Assessorem

Si, durant aquest procés les genives estan inflades i poden fer mal. El dolor es pot alleugerir fent massatges suaus a la zona amb el dit o amb un mocador humit. Aquest procés natural de la sortida dels dents no provoca febre. Si el nen té febre alta, és important acudir al metge, ja que pot ser un altre tipus de problema.

És difícil establir a quina edat un nen necessita un tractament d’ortodòncia. Tenint en compte que els nens d’entre 7 i 12 anys es troben en el període de canvi de dents (on els dents temporals o de llet s’exfolien per donar pas a les peces permanents), es recomana fer una avaluació clínica i radiogràfica al voltant dels 7 anys. Això permet observar i controlar el creixement dentofacial adequat durant aquest període. En ocasions, si hi ha problemes evidents, pot ser aconsellable visitar els nens abans dels 7 anys per poder realitzar un tractament precoç.

A qualsevol edat, l'ortodòncia pot corregir la malposició dels dents per aconseguir una boca saludable. Un bonic somriure il·lumina el rostre i el fa més atractiu. L'os dels maxil·lars, tot i ser molt dur, també és molt flexible. El procés biològic implicat en el moviment dental és el mateix a qualsevol edat, així que els dents poden moure's tant als 20 com als 60 anys. No es tracta només de coqueteria, sinó que també és una qüestió de salut. Una mala posició dels dents pot afavorir l'aparició d'altres problemes com càries, malaltia periodontal o problemes articulars. És molt interessant el concepte d’ortodòncia preprotèsica en adults per aconseguir una millor situació abans d’una rehabilitació amb qualsevol tipus de pròtesi.

A més, és important recordar que una boca ben alineada no només millora l'estètica, sinó que també contribueix al benestar general. Si tens dubtes sobre l'ortodòncia, no dubtis a consultar-nos.

La pèrdua de dents o molars pot provocar diversos tipus d'alteracions que indubtablement seran més importants com més gran sigui el nombre de peces perdudes i el temps que passi fins a la seva reposició. D'aquestes alteracions, les més destacades són:

Alteracions digestives: La boca és la primera part del tub digestiu i compleix funcions importants que influeixen decisivament en una ingesta correcta. Quan mengem, els aliments han de ser adequadament triturats pels dents, especialment pels molars, i barrejat amb la saliva, que conté una sèrie de substàncies que comencen el procés de la digestió. Si falten peces dentàries i no es realitza correctament aquest procés de triturat i barreja, l'aliment passa a l'estómac en condicions que no són les idònies per continuar amb una digestió adequada, cosa que a llarg termini pot acabar produint alteracions de la mateixa.

Alteracions de l'articulació temporomandibular (ATM): L'articulació temporomandibular és l'articulació que relaciona la mandíbula amb el crani, permetent que puguem realitzar moviments d'obrir i tancar la boca, mastegar, parlar, etc. Perquè la mandíbula estigui en una posició correcta, és necessari que hi hagi dents i molars tant a la part superior com a la inferior, i que aquestes engranin correctament. Quan falten peces dentàries, la posició de la mandíbula s'alterarà, cosa que fa que amb els moviments normals l'ATM pateixi, produint-se alteracions que aniran des de petits sorolls en obrir i tancar la boca fins a importants dolors o bloquejos amb la boca tancada o oberta, que requereixen ser reduïts. Quan existeix un correcte engranatge entre les dents, hi ha una bona posició de l'articulació de la mandíbula. Alteracions en la fonació (pronunciació): La pronunciació de determinats sons, com el de la lletra C, es realitza recolzant la llengua sobre les dents, en aquest cas sobre les anteriors. Per això, quan falten peces dentàries, alguns sons no es poden pronunciar correctament.

Alteracions estètiques: Una altra important funció dels dents és l'estètica. L'aspecte d'una cara, i fins i tot de la persona, pot variar en funció de la posició dels dents, del seu color o de la seva mida. A més, els dents mantenen la forma i el to dels músculs de la cara, evitant així l'aparició d'arrugues que donen un aspecte d'envelliment prematur a la persona. La correcta reposició de les peces perdudes evita l'aparició d'aquestes arrugues i manté un aspecte molt més saludable de tot el contorn facial.

Els implants són dispositius que consisteixen en la col·locació d'una arrel de titani a l'interior de l'os maxil·lar o de la mandíbula mitjançant una petita intervenció quirúrgica. Aquesta base permet, posteriorment, col·locar una o més peces dentals, restaurant així la funcionalitat i l'estètica de la boca. Els implants dentals són una solució efectiva i duradora per a la pèrdua de dents, millorant la qualitat de vida dels pacients.

Encara que el tabac no és capaç de produir malaltia de la geniva directament, sí que n'agreuja l'evolució i redueix l'eficàcia del tractament.

Els mecanismes pels quals el tabac agreuja l'evolució de la periodontitis són una reducció de l'aportació sanguínia als teixits de la geniva, amb la disminució de la capacitat defensiva davant els bacteris. Aquest efecte és independent d'empassar o no el fum i té relació amb el nombre de cigarrets consumits, de manera que l'efecte màxim es troba per sobre d'un paquet al dia i és força menys important per sota de deu cigarretes. En pacients que deixen de fumar, al cap d'uns mesos la geniva adquireix unes característiques que la fan similar a la d'una persona que mai no ha fumat, per això l'eliminació de l'hàbit de fumar és una garantia de salut per a la geniva i d'eficàcia del tractament en cas de tenir periodontitis.

Hi ha diverses causes possibles:

– El menjar. El que menja influeix en l'aire que exhali. Alguns aliments, com l'all, influeixen molt més que altres al mal alè. Quan el menjar és absorbida per la sang es transfereix als pulmons, on s'expulsa amb la respiració. Una higiene correcta de la boca pot reduir temporalment l'olor, que s'eliminarà només quan l'organisme elimini el menjar. La dieta correcta i natural pot eliminar l’olor.

– La higiene. Si manté una incorrecta higiene diària de la boca, el menjar i els bacteris es queden en ella produint mala olor.

– Malalties. Un dels signes més alarmants de la malaltia periodontal és la constant presència de mala olor o mal sabor a la boca, ja que els bacteris productors de la periodontitis produeixen la metabolització de proteïnes, amb producció de compostos volàtils que s'eliminen per l'alè. Aquests gasos solen contenir quantitats de sofre que els dóna la característica de la mala olor. També un resultat del procés inflamatori que es produeix en el periodont malalt és el pus que s'acumula a la borsa periodontal que produeix sensació de mal sabor de boca al pacient i mal alè que perceben els altres. Revisions regulars ajuden a detectar i solucionar la malaltia.

També hi ha l'anomenada malaltia de la boca seca (xerostomia) quan el flux de la saliva disminueix per alguns medicaments o en respirar per la boca.

Altres malalties a l'organisme, com infeccions respiratòries, sinusitis crònica, bronquitis o diabetis, entre moltes altres, poden ser igualment causants de mal alè.

– Tabac. El tabac produeix mala olor, taques a les dents i irrita les genives. També pot produir càncer a la boca.

A la nostra boca hi ha bacteris que produeixen àcids que s'adhereixen a la dent. Quan no hi ha una adequada higiene bucal, aquests àcids fan que es creï una capa de tosca. Si no fem una neteja a la consulta es pot produir irritació i inflamació a la geniva, sagnat en rentar-se les dents o en menjar.

La millor manera d'evitar que aparegui la placa és rentar-se les dents després de cada àpat. Si no és possible perquè es menja fora de casa cal mastegar un xiclet sense sucre.

Fent una correcta neteja i visitant l'odontòleg anualment, podeu tenir una dentadura sana.